oques

Edició

Quaderns Crema, 1990

Deu narracions

Crítica favorable

“En l’únic conte llarg, Joan Carreras fa un exercici esplèndid de qualitat literària al servei, ara, de l’instint de regeneració que acull la intimitat de cada home. Amb la llleugeresa contundent dels grans temes. Sense voler sorprendre amb acudits enginyosos. De debò. Com un escriptor de qualitat.” (Ramon Pla, El País)

“Un llibre d’inusual qualitat en un autor debutant.” (Joan Josep isern, Avui)

“Son buena literatura, estàn maravillosamente bien escritos, demuestran un dominio de la frase poco habitual.” (Jaume Fabre, El Periódico)

Crítica desfavorable

“A Carreras -melodramático, patético, con destellos de obsesión y de sensiblería (y no doy a estos calificativos un sentido peyorativo)- quizás le hubiese convenido hacerse con otro modelo”. (Julià Guillamon, La Vanguardia)

Souvenir

Les oques van descalces

Ferran Sendra va fer unes quantes fotografies que havien de servir per una proposta de promoció del llibre.

Microscopi

En un dels contes hi apareix una anciana anomenada Marixu. En dos llibres més s’hi troba una Marixu. No és el mateix personatge però sí que conserva el nom i uns trets comuns.

En un conte de La bassa del gripau és una dona gran que acaba de morir i a La gran nevada és gairebé un fantasma, el record d’un vincle familiar amb el passat.

Aquí, la vella Marixu s’enxiqueix cada dia una mica fins que és tan petita que es podria ficar en un dels pots de confitura que solia preparar.

ELS ALTRES LLIBRES